Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació, per tal de…
Venus Express

La sonda Venus Express el 8 d’agost del 2005 poc abans de ser enviada a Bajkonur per al seu enlairament
ESA-S. CORVAJA
Astronàutica
Sonda espacial de l’European Space Agency (ESA) per a l’estudi del planeta Venus.
El llançament tingué lloc el 9 de novembre de 2005 des de la base russa del Cosmòdrom de Bajkonur Kazakhstan Era la primera missió al planeta Venus des de la Magalhães 1989 Propulsada mitjançant un coet Soiuz-Fregat, és previst que, després d’un vol de 150 dies, es colloqui en òrbita ellíptica al voltant del planeta Amb una durada de dos anys, l’objectiu principal de la missió és investigar l’atmosfera venusiana, tant pel que fa al seu comportament com a la seva composició També ha d’estudiar el plasma al voltant de Venus i elaborar un mapa de la superfície del planeta Hom creu que l’estudi d…
nau espacial
Astronàutica
Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…
Astronàutica 2009
Astronàutica
Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…