Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Programa que pretén explotar els resultats de l’exploració de l’espai per al millor coneixement de la climatologia terrestre i la predicció de possibles catàstrofes naturals com ara riuades o onades de fred.
És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres
Geostationary Operational Environmental Satellite
Astronàutica
Satèl·lits meteorològics de la NOAA, similars als Meteosat.
Els satèllits GOES representen una xarxa meteorològica d’accés ràpid En qualsevol moment es necessiten almenys dos satèllits per a cobrir totalment la zona atmosfèrica dels EUA La xarxa es renova a mesura que els satèllits anteriors queden inoperants Els darrer llançament correspon al GOES-16, llançat al novembre del 2016
Taiyuan
Astronàutica
Base de llançament de satèl·lits xinesa.
També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics
Television and Infra Red Observation Satellite
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits meteorològics llançats pels EUA des de l’any 1960.
Aquests satèllits porten càmeres de televisió que recullen fotografies de la cobertura nuvolosa, que, complementades amb les dades obtingudes a la Terra, permeten una millor previsió del temps A més proporcionen informació d’extenses regions del planeta, com ara els oceans, els pols i els grans deserts que no disposen d’observatoris Alguns d’aquests satèllits porten també incorporats detectors per a mesurar la intensitat de la radiació terrestre i la radiació solar reflectida pel sistema Terra-atmosfera
European Organization for Meteorological Satellites
Astronàutica
Organització Europea de Satèl·lits Meteorològics, amb seu a Alemanya i formada 18 països membres i 11 països cooperants.
La flota de satèllits d’Eumetsat està situada en òrbita geoestacionària i inclou els satèllits del Meteosat Operational Programme i del Meteosat Second Generation MSG Aquests darrers han d’anar substituint progressivament els satèllits de la primera generació El primer dels MSG, el Meteosat 8, fou llançat a l’agost del 2002 Els MSG donen informació de l’estat de l’atmosfera terrestre cada 15 minuts Eumetsat està preparant el sistema EPS Eumetsat Polar System, que incrementarà la informació disponible sobre l’atmosfera en la zona de l’oceà Pacífic
Astronàutica 2012
Astronàutica
El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…
Astronàutica 2016
Astronàutica
Per a Catalunya el 2016 va ser un any excellent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea ESA, LISA Pathfinder , i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en collaboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC, va posar en òrbita el primer nanosatèllit català, el 3 Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte Activitat tecnològica La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7 , que va fer la…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…