Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
National Aeronautics and Space Administration
Astronàutica
Organisme dels EUA encarregat de coordinar, dirigir i impulsar els programes civils d’investigació aeroespacial i responsable de l’administració dels fons que hi són destinats.
La NASA fou legalment creada a l’octubre del 1958 National Aeronautics and Space Act, sota l’impuls de l' American Rocket Society i de la National Academy of Sciences té la seu central a Washington, i en la seva creació absorbí el personal i les installacions de la NACA Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb indústries privades i amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis Les recerques se centren especialment en els camps del vol espacial tripulat llançadora espacial, estacions espacials, de la ciència…
Rosaviakosmos
Astronàutica
Acrònim rus d’Agència Espacial Federal Russa.
L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats
Agena
Astronàutica
Sèrie de coets nord-americans utilitzats en 1959-67 en diversos programes espacials.
Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter
estació orbital

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m 3 de volum, habitable per tres astronautes durant uns quants mesos, acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial col·locat en òrbita per tal d’ésser utilitzat com a hàbitat de successives tripulacions espacials que hi arriben mitjançant naus de transport i que hi romanen durant un temps prolongat a fi de realitzar experimentacions en baixa gravetat.
Els programes Sl’ut soviètics i Skylab nord-americans en són exemples
Joan de Dalmau i Mommertz
Astronàutica
Enginyer d’origen català.
Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU…
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Programa que pretén explotar els resultats de l’exploració de l’espai per al millor coneixement de la climatologia terrestre i la predicció de possibles catàstrofes naturals com ara riuades o onades de fred.
És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
Scout
Astronàutica
Coet nord-americà de quatre trams, en la configuració bàsica F1, amb propergol sòlid, i que fou un dels més emprats en la satel·lització de ginys d’una massa de l’ordre de la centena de quilograms a una altitud d’uns 1 000 km.
El seu desenvolupament s’inicià l’any 1958 i amb el seu impuls fou satellitzat per primera vegada un giny, l' Explorer 9 , l’any 1961 A més dels nombrosos tipus de satèllits nord-americans, tant civils i de la NASA com del Departament de Defensa, collocats en òrbita amb aquest coet, hom el posà a disposició d’altres estats en programes de recerca en collaboració, entre els quals cal esmentar la RF d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i la Gran Bretanya
ISRO
Astronàutica
Sigla d’Indian Space Research Organization, agència índia de recerques espacials.
Fou fundada el 1969 amb l’objectiu de promoure el sector aeroespacial indi Controla diversos programes com el sistema nacional indi de satèllits INSAT i el sistema indi de satèllits de sensors remots IRS Ha desenvolupat un coet llançador, el PSLV, capaç de collocar càrrega en òrbita polar sincrònica amb el Sol, que fou enviat a l’espai per primera vegada al setembre del 1997 Ha creat també un vehicle de llançament per etapes, el GSLV, per a collocar càrrega en òrbita geosincrònica, que efectuà el seu primer llançament comercial al maig del 2003
reentrada
Astronàutica
Nom amb el qual hom designa, bé que impròpiament, la tornada d’un giny espacial a l’atmosfera abans d’aterrar o amarar.
La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…