Resultats de la cerca

Després de transmetre'n unes quantes imatges, se'n perdé el contacte

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del…

La seva finalitat fou estudiar la ionosfera terrestre El 29 de novembre de 1965 fou collocat en òrbita, juntament amb l’Explorer 31, el segon de la sèrie, anomenat Alouette 2

Al setembre del 1999, la sonda s’estavellà contra Mart La causa de l’accident fou una confusió de mesures, ja que el seguiment de la sonda es feia amb dos sistemes de navegació, l’un basat en el sistema mètric i l’altre en el sistema anglosaxó, cosa que provocà la transmissió d’ordres errònies

La comunicació amb el satèllit es perdé durant el descens a la superfície marciana al desembre del 1999 El fracàs de la missió es degué amb tota probabilitat a un error en el sensor d’altitud, quan aquest ordenà l’aturada dels motors de frenada tot i que encara faltaven 36 m per a tocar la superfície de Mart El fracàs suposà un contratemps important per a la NASA, que al mes de setembre ja havia perdut la Mars Climate Orbiter

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en…

L’objectiu principal és l’estudi dels processos químics i físics que tenen lloc en l’atmosfera superior terrestre Fou llançat al setembre del 1991 i el seu instrumental inclou un aparell per a la mesura de diferents gasos ozó, metà, clorur d’hidrogen i una càmera d’alta resolució d’efecte Doppler Aquests instruments li permeten estudiar l’intercanvi energètic a l’atmosfera i la seva dinàmica, les reaccions fotoquímiques i la interacció entre l’alta i la baixa atmosferes Al maig del 2005 cinc dels seus instruments encara es trobaven en funcionament

Fou fundada el 1969 amb l’objectiu de promoure el sector aeroespacial indi Controla diversos programes com el sistema nacional indi de satèllits INSAT i el sistema indi de satèllits de sensors remots IRS Ha desenvolupat un coet llançador, el PSLV, capaç de collocar càrrega en òrbita polar sincrònica amb el Sol, que fou enviat a l’espai per primera vegada al setembre del 1997 Ha creat també un vehicle de llançament per etapes, el GSLV, per a collocar càrrega en òrbita geosincrònica, que efectuà el seu primer llançament comercial al maig del 2003

L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al febrer del 1999 amb el llançament de l’Arabsat 3-A

El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’…