Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
programa Mercury
Astronàutica
Primer programa de vols espacials tripulats dels EUA, portat a terme sota la direcció de la NASA, que tingué per finalitat d’experimentar la capacitat humana d’adaptació temporal a la ingravitació i alhora d’iniciar-se en la tecnologia necessària per a missions tripulades posteriors de més abast.
En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà…
informe Ride

Sally Ride, autora de l'informe Ride, primera dona americana en anar a l'espai (1983); a la imatge, dins el Challenger
Nasa
Astronàutica
Nom amb el qual és conegut l’informe intern de la NASA elaborat per l’exastronauta Sally Ride i titulat Hegemonia i Futur d’Amèrica a l’Espai.
Hom en donà a conèixer el contingut a partir del 1988 i manifestava que els EUA havien perdut l’hegemonia en exploració planetària i els viatges tripulats i que podien ésser sobrepassats en altres camps L’informe Ride proposava diversos programes per a la NASA, entre els quals hi havia una estació permanent tripulada per a l’estudi intensiu de la Terra, l’exploració del sistema solar amb sondes no tripulades, una base permanent a la Lluna i un viatge amb astronautes a Mart
National Aeronautics and Space Administration
Astronàutica
Organisme dels EUA encarregat de coordinar, dirigir i impulsar els programes civils d’investigació aeroespacial i responsable de l’administració dels fons que hi són destinats.
La NASA fou legalment creada a l’octubre del 1958 National Aeronautics and Space Act, sota l’impuls de l' American Rocket Society i de la National Academy of Sciences té la seu central a Washington, i en la seva creació absorbí el personal i les installacions de la NACA Els programes d’investigació són duts a terme, d’una banda, per contracte i subcontracte amb indústries privades i amb universitats, i de l’altra, en centres d’investigació propis Les recerques se centren especialment en els camps del vol espacial tripulat llançadora espacial, estacions espacials, de la ciència espacial física…
Astronàutica 2011
Astronàutica
El 2011 va ser un any notable, no tant pels llançaments que es van fer sinó per l’enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació del rol de Rússia, com també per les decisions adoptades per aquests països Un exemple d’aquesta nova situació va ser la irrupció de la Xina en el mercat dels llançaments amb la posada en òrbita del satèllit europeu de comunicacions Eutelsat-W3C mitjançant un dels seus coets Llarga Marxa Es van posar en òrbita més de 60 satèllits de telecomunicacions, la qual cosa demostra que es tracta d’…
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova Els Vostok…
Voskhod
Astronàutica
Sèrie de dos vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb capacitat per a dues o tres persones, resultants del desenvolupament dels Vostok.
El Voskhod 1 fou llançat a l’octubre del 1964 amb tres cosmonautes a bord, i constituí el primer vol amb més d’un tripulant Durant el vol del Voskhod 2 març del 1965 tingué lloc la primera sortida d’un tripulant, protegit amb vestit espacial, a l’exterior de l’astronau, a la qual restà unit mitjançant un “cordó umbilical” pel qual rebia l’oxigen necessari per a la respiració i mantenia la comunicació amb el comandant de l’astronau
Sojuz

Sojuz TMA-03M (2012)
© NASA
Astronàutica
Sèrie de vehicles espacials tripulats (per un, dos o tres cosmonautes), llançats per l’URSS d’ençà del 1967 i per la Federació Russa des del 1992.
Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat
Astronàutica 2019
Astronàutica
Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…
Astronàutica 2013
Astronàutica
El 2013 va ser un any notable pels avenços científics, pel procés d’enfortiment del rol exercit pels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació de Rússia Malauradament també va ser un dels anys en què els llançaments militars van ser més nombrosos Satèllits científics L’Agència Espacial Europea va efectuar el llançament del satèllit Gaia © ESA / S Corvaja L’activitat en el camp de les ciències de l’espai i d’exploració del sistema solar va ser molt important durant l’any El fet més destacable per a nosaltres va ser el llançament de Gaia , una de les pedres angulars…