Resultats de la cerca

Fou usada per a anotar als marges dels manuscrits, i així completar-los o corregir-los És probable que procedeixi de les notes tironianes

El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…

Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…

Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…