Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
conclusió
Lògica
Proposició que hom dedueix necessàriament d’unes premisses.
En una implicació P ⇒Q, P és la premissa i Q la conclusió
terme
Lògica
Cadascun dels tres membres que, repetits, integren el sil·logisme: terme major o primer (inclòs en la conclusió com a segon terme i en una de les dues premisses), terme menor o darrer (inclòs com a primer terme de la conclusió) i terme mitjà (repetit en les dues premisses i absent en la conclusió).
La denominació invertida de termes major o primer, i menor o darrer, als termes darrer i primer de la conclusió és deguda al fet que, en Aristòtil, una proposició no equival a “A és C”, ans a “A és predicat = és vertader de tot C” on veritablement C posseeix prioritat sobre A
deducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.
Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou
episil·logisme
Lògica
Sil·logisme que té per premissa la conclusió d’un sil·logisme anterior.
conseqüència
Lògica
En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
sofisma
Lògica
Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.
Sovint parteix de premisses vàlides, o bé que hom jutja vàlides, per a desembocar en una conclusió inadmissible però que sembla conforme a les regles formals del raonament i que hom no sap com refusar
conjuntiu | conjuntiva
Lògica
Dit del sil·logisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió.
consegüent
Lògica
Conseqüència, conclusió d’un sil·logisme del qual la major o la menor és sobreentesa.
En lògica simbòlica, designa la segona de les proposicions relacionades per un condicional En la fórmula p→q , q és el consegüent
prosil·logisme
Lògica
Sil·logisme preliminar d’un altre, la seva conclusió servint de premissa a aquest segon.