Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
connotació
Lògica
Propietat d’alguns termes per a designar el seu objecte propi, tot expressant-ne alguns dels atributs.
En la lògica moderna, conjunt de notes que designen un objecte o que constitueixen un concepte En aquest sentit, hom tendeix a identificar la connotació amb la intensió i a oposar-la a denotació
designació
Lògica
Relació existent entre un signe i un objecte, un fet o un concepte.
Hom la confon amb la denotació i la referència, de les quals es diferencia perquè indica, en el cas que es refereixi a una realitat, el concepte d’una cosa més que no pas la cosa mateixa
extensió
Lògica
Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.
Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió