Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
extensió
Lògica
Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.
Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies
equipol·lència
Lògica
Relació d’igualtat lògica entre dos conceptes de la mateixa extensió.
quantitat
Lògica
Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella mateixa.
Pot ésser universal, particular i singular Així, en “l’home és mortal”, “home” és universal tots els homes i “mortal” és particular d’entre tots els mortals, designa els qui són homes
gènere
Lògica
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie
.
La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica
comprensió
Lògica
Conjunt de notes que inclou un concepte, simbolitzat per un terme general.
La comprensió o intenció està en relació inversa de l'extensió Actualment hom tendeix a substituir-la per la noció de connotació
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
Haskell Brooks Curry
Lògica
Matemàtiques
Filosofia
Lògic i filòsof de la matemàtica nord-americà.
Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista
distributiu | distributiva
Lògica
Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió.
concepte
Lògica
En la lògica clàssica, representació abstracta i general d’un objecte.
En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’…