Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
terme
Lògica
Cadascun dels tres membres que, repetits, integren el sil·logisme: terme major o primer (inclòs en la conclusió com a segon terme i en una de les dues premisses), terme menor o darrer (inclòs com a primer terme de la conclusió) i terme mitjà (repetit en les dues premisses i absent en la conclusió).
La denominació invertida de termes major o primer, i menor o darrer, als termes darrer i primer de la conclusió és deguda al fet que, en Aristòtil, una proposició no equival a “A és C”, ans a “A és predicat = és vertader de tot C” on veritablement C posseeix prioritat sobre A
quantitat
Lògica
Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella mateixa.
Pot ésser universal, particular i singular Així, en “l’home és mortal”, “home” és universal tots els homes i “mortal” és particular d’entre tots els mortals, designa els qui són homes
connotació
Lògica
Propietat d’alguns termes per a designar el seu objecte propi, tot expressant-ne alguns dels atributs.
En la lògica moderna, conjunt de notes que designen un objecte o que constitueixen un concepte En aquest sentit, hom tendeix a identificar la connotació amb la intensió i a oposar-la a denotació
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
complex | complexa
Lògica
Dit d’un terme que consta d’un mot principal i d’una explicació o determinació complementària (París, capital de França), d’una proposició, quan un dels termes és complex, i d’un sil·logisme, quan ho és un dels termes de la conclusió.
contradictori | contradictòria
Lògica
En sentit relatiu, dit de dos termes o de dues proposicions una de les quals és negació de l’altra.
contrari | contrària
Lògica
En la lògica aristotèlica, dit de dos termes que, dins el mateix gènere, són separats per la major diferència possible.
contraposició
Lògica
Procediment indirecte per a efectuar la conversió
d’una proposició particular negativa que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.
proposició
Classe de proposicions
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la còpula, i proposició composta…
subcontrari | subcontrària
Lògica
Dit de dues proposicions particulars que tenen els mateixos termes i diferent qualitat, les quals poden ésser ambdues certes però no ambdues falses.