Resultats de la cerca

S’ocupà de l’alimentació científica del bestiar i introduí l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable L’any 1964 cofundà la branca veterinària dels Laboratoris Esteve Des del 1969 fins a la jubilació, el 1993, fou veterinari de l’Ajuntament de Barcelona Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari Escriví nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…