Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or portuguesa medieval i moderna.
A mitjan s XV arribà a desplaçar el ducat venecià com a divisa internacional Pesava 3,51 g i la seva llei era de 23,75 quirats
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó encunyada per Enric II de Castella.
creuet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat, al començament del s XVII, a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem.
cospell
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica llisa, preparada per a gravar-hi els tipus d’anvers i de revers, en l’encunyació de la moneda.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa encunyada en or i en argent des d’Enric VII a Carles II, i després, només en argent, amb un valor de cinc xílings.
Fou encunyada, també, la mitja corona L’encunyació fou suspesa entre el 1902 i el 1907
contrasegell
Numismàtica i sigil·lografia
Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.
És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta
columnari | columnària
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de les colònies espanyoles d’Amèrica al revers de la qual hi ha dos hemisferis coronats sobre les ones de la mar, i als costats, les columnes d’Hèrcules (d’on li ve el nom).
Aquest tipus fou introduït per Felip V 1732 i perdurà fins que Carles III la substituí 1772 per la del tipus de bust
colón
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària principal de Costa Rica.
Es divideix en 100 cèntims