Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
colón
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària principal d’El Salvador.
Es divideix en 100 centaus
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII el 1881.
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a l’illa d’Eivissa a nom de Carles II, del valor de cinc sous eivissencs.
cinquè
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’una moneda castellana de billó, que valia mig maravedís, referida a l’ordenament del 1373, donat pel rei Enric II de Castella.
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades
moneda cerdana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Cerdanya, testimoniada des del 990.
Substituïda per la moneda barcelonesa amb la incorporació del comtat al casal de Barcelona, aparegué de nou una moneda cerdana amb l’encunyació d’ardits i diners a Puigcerdà, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya a Catalunya el 1493
centè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or castellana, encunyada per Felip III, Felip IV i Carles II a Segòvia, amb un valor de cent escuts.
callerès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a Càller a partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó amb la lectura CASTRI CALAR, al revers.
Constituí la base del circulant de billó a l’illa i se n'encunyaren múltiples 2, 3 i 6 calleresos, aquest darrer anomenat sou Fou batut fins al s XIX
cabut
Numismàtica i sigil·lografia
Al País Valencià, nom donat a la moneda de cinc pessetes encunyada en 1888-92 en la qual figura Alfons XIII infant i a la moneda francesa de 5 francs d’argent de la mateixa època.