Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
bracteada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu; a la cara contrària hom hi observa el mateix dibuix, però amb relleus inversos.
Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació i que val, com a màxim, el seu valor intrínsec.
bossonalla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a una de les monedes barcelonines de billó de Pere I, de llei fraudulentament baixa, feta el 1209.
boscater | boscatera
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda falsa que corria pel Principat de Catalunya a la fi del s XVI i al començament del XVII, per tal com era encunyada principalment a les cabanes dels carboners.
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
besant
Numismàtica i sigil·lografia
A l’edat mitjana, qualsevol moneda d’or (i, sovint, també d’argent) que circulava per la Mediterrània oriental.