Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària principal del Marroc dividida en 100 cèntims o francs marroquins.
dineret de creu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als diners de coure d’origen aragonès que foren introduïts en gran quantitat al Principat de Catalunya per les autoritats borbòniques després de la caiguda de Barcelona (1714).
Desconeguts de la població, foren falsificats immediatament a gran escala El desgavell monetari que això provocà féu que, després de diverses mesures ineficaces reducció del valor nominal a l’intrínsec, redistribució dels dinerets en rotlles de paper o paperetes que certifiquessin llur valor nou, etc, fos decidida la prohibició de llur circulació 1719
dinerada
Numismàtica i sigil·lografia
Als segles X i XI, pagament en espècie pel valor d’un diner.
diner gros
Numismàtica i sigil·lografia
Diner d’argent en contraposició al diner menut corrent, de baixa llei.
diner del ramet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al diner de València creat el 1246 que duia gravat a l’anvers la testa reial coronada i al revers un calze en forma de flor amb una creu al damunt, tipus que es mantingué fins al començament del s XVIII.
diner de la cara
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià a les monedes de coure amb el retrat de Carles III i Carles IV.
denari d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’or, del mateix pes que el denari d’argent i amb valor de 10 d’aquests, equivalia a 1/2 aureus o al quinari.
Hom en troba a les sèries consulars i imperials
tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer
.
El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al 1933 foren…
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3