Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
senar
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la peça monetària que constitueix la unitat per oposició al doble.
Hom parla de diner senar per oposició al doblar o doble diner
semis
Numismàtica i sigil·lografia
Després de la reforma de Constantí, moneda d’or equivalent a la meitat del solidus (2,20 g).
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica,…
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…
roal
Numismàtica i sigil·lografia
Or baix, amb molta lliga de coure, i alguna vegada també amb lliga d’argent, coneguda amb el nom d’electró, metall usat en els amonedaments.
moneda ribagorçana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Ribagorça, testimoniada al segle XI (sous grossos de Ribagorça) i que devia circular també pel comtat de Pallars.
Fou substituïda per la moneda jaquesa
revers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara posterior d’un segell, llisa en els adherents i amb algun relleu en els penjants.
revers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara d’una moneda o medalla oposada a la que conté l’efígie o element principal (anvers).
Sovint hom hi troba la darrera part de la inscripció