Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
trient
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V com la meitat del sisó, o moneda de 6 diners.
Amb aquestes dues monedes s’adaptava l’antic sistema monetari de València a les disposicions monetàries del 1707 La treseta portava com a marca de valor el numeral III Hom en baté els anys 1710 i 1711
tornès | tornesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.
timbrologia
Numismàtica i sigil·lografia
Conjunt de coneixements relatius al paper timbrat.
Estudi encara recent, ha estat afavorit pel catàleg de timbres publicat a Barcelona 1969 per Ángel Allende, que posseeix una collecció important de timbres
testó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda del ducat de Milà des del segle XV, que duia la testa o cap del sobirà.
aspre
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent que circulà a Rodes des del s XIV, encunyada per l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
argenç
Numismàtica i sigil·lografia
Diner o bé peça d’argent, segons el context i la cronologia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina