Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi
dírham
Dírham de plata de l’època d’Al-Hakam I, apareix retallat i amb llegenda epigràfica a l’anvers i el revers. A l’anvers hi ha escrit: "No és déu sinò Al·là, l’Únic, no té copartícip".
Museo Arqueológico y Etnológico de Granada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’argent que inicialment imità la tipologia i la metrologia de la dracma sassànida i que els àrabs difongueren des de la fi del segle VII.
A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…
diner d’argent barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat inicialment al ral d’argent barcelonès, múltiple del diner i de valor 12 diners.
Més endavant fou anomenat croat
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
moneda catalana
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la moneda de Catalunya, bàsicament a la que fou encunyada a les seques de Barcelona i de Perpinyà, en oposició a la moneda emesa a d’altres països de la corona catalanoaragonesa, com és ara la moneda mallorquina o la moneda valenciana.
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana