Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…