Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or dels grans ducs de Toscana encunyada a Florència entre el 1588 i el 1792, amb un pes lleugerament per sota dels 3,5 grams i conservant algunes de les característiques del florí medieval, bé que amb unes grans variacions de tipologia.
Era coneguda també amb el nom de sequí
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
fort de Ferran
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portugesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or i d’argent encunyada per Carles I d’Anjou, rei de Nàpols (1266-85).
La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis
sobirà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or anglesa (sovereign) emesa el 1489 per Enric VII, d’un pes de 15,55 grams i d’un valor de vint xílings.
Amb variacions de pes i de valor, fou batuda fins el 1663, que fou substituïda per la guinea A partir del 1816 fins el 1971 indicà novament la unitat monetària del nou sistema del patró or, coneguda usualment per lliura esterlina
doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda mallorquina de billó creada per Jaume II de Mallorca l’any 1300.
Coneguda també per reial doblenc , hom li assignà una llei de 3 diners menys que la pugesa 23% d’argent i talla de 132 peces el marc Prengué el nom de dobler i fou la moneda de billó més usual a les Illes
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda rossellonesa d’argent, de Carles I, coneguda també amb el nom de sou de Perpinyà
.