Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València, ral d’argent castellà que corria amb un valor, al segle XVII, de quinze diners del país.
Al s XVIII en valia ja disset Corresponia a la quinzena part de la lliura valenciana, unitat de compte
mancusal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal del mancús.
Apareix en la documentació catalana de la segona meitat del s XI, referit al mancús que pesa l’argenç, és a dir el de 14 l’unça de pes 1,92 g, que corresponia als mancusos anomenats bilingües
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
pitxol
Numismàtica i sigil·lografia
A Sicília, moneda petita de billó, i a vegades també de coure, corrent als s. XV i XVI i que corresponia al denaro o diner.