Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de…
billó
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge d’argent i de coure, emprat per a la fabricació de monedes de petit valor a la major part dels estats europeus, des del segle X fins al XIX.
A Catalunya, el billó aparegué al segle XI, sota Ramon Berenguer I, per la necessitat de donar cos a monedes de contingut d’argent molt petit entorn dels 0,30 grams entre els segles XI i XIV dins un mercat on circulava en exclusiva la moneda-valor El percentatge de plata que inicialment fou del 50%, anà disminuint al llarg del segle XII i sota Jaume I era només d’un 16,5%, cosa que, juntament amb algunes emissions fraudulentes de coure argentat, despertaren una forta oposició i obligaren a retornar a una millor llei Fou creat, així, el diner de tern amb un 25% de plata,…
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell…
xavalla
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes de coure o d’altre metall no preciós.
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g
felús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda àrab de coure, que deriva del follis bizantí.
Hom n'encunyà a Al-Andalus durant el califat de Còrdova i als regnes de taifes
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de compte medieval castellana amb la qual hom taxava el valor de la moneda corrent d’or, d’argent o de billó.
Ocasionalment es materialitzà en un valor monetari real A l’edat moderna fou unitat de la moneda de coure Els darrers morabatins foren batuts en temps d’Isabel II, i també són coneguts com a maravedisos