Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pengö
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga unitat monetària hongaresa dividida en 100 fillers
.
Instituïda el 1925, fou substituïda el 1946 pel forint
ouguiya
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària principal de Mauritània.
Dividida en 5 khoums
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària principal del Marroc dividida en 100 cèntims o francs marroquins.
moneda eivissenca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia d’Eivissa.
La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de…
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant…