Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
revers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara d’una moneda o medalla oposada a la que conté l’efígie o element principal (anvers).
Sovint hom hi troba la darrera part de la inscripció
anvers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara principal del segell on són gravades l’efígie, armes, divises o emblemes de la persona o corporació als quals pertanyen.
Cal distingir-hi dos elements el model o tipus, i la llegenda, que és la inscripció circular que envolta el primer
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
anvers
Numismàtica i sigil·lografia
Costat d’una moneda o medalla on figuren el tipus i la inscripció o llegenda principal, o bé el començament de la llegenda, que continua al revers.
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…