Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
moneda menorquina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Ciutadella, pròpia de l’illa de Menorca.
Tot i que, des de la conquesta de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó, fou la moneda mallorquina l’única que, per privilegi atorgat als jurats de Mallorca, podia circular per Menorca, Alfons IV havia atorgat als jurats de Menorca el privilegi o la llicència de batre moneda pròpia de l’illa del tipus dels diners barcelonesos De fet, el 1425 els jurats de Ciutadella tenien a càrrec seu l’encunyació de diners de billó però, davant les protestes dels jurats de Mallorca, Alfons IV revocà, el 1458, el privilegi de batre moneda menorquina Els…
ral d’or de València
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…