Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Francesc Paradaltas i Pintó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneder.
Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona 1843
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista,…
, ,
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,