Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
carposporangi
Anatomia vegetal
Esporangi, existent en el carposporòfit dels rodòfits, productor de carpòspores.
cel·la
Anatomia vegetal
Cadascun dels compartiments petits d’una antera, un ovari, esporangi, etc.
arquespori
Anatomia vegetal
Conjunt de cèl·lules que es diferencia aviat a l’interior de l’esporangi, i origina el teixit esporogen que donarà les cèl·lules mare de les espores (i, eventualment, dels elàters).
Es presenta envoltat pel tapet
anell de deshiscència
Anatomia vegetal
En els esporangis de motes falgueres, rengle anular de cèl·lules de membranes radials i internes gruixudes que, un cop seques, es contreuen, trenquen la coberta de l’esporangi, i alliberen les espores.