Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bulb
Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1…
beina
Anatomia vegetal
Base eixamplada de les fulles, que envolta en part o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija
canal carinal
Anatomia vegetal
En els equisets, canal aerífera situada enfront d’una costa de la tija.
àpex vegetatiu
Anatomia vegetal
Extremitat de la tija i l’arrel, on es localitza el meristema primordial.
cilindre central
Anatomia vegetal
Part interior cilindràcia de la tija, constituïda axialment pel cor i perifèricament per l’albeca.
Dins el cilindre central són inclosos els feixos conductors
article
Anatomia vegetal
Cadascun dels segments de qualsevol òrgan vegetal (fruit, tija, estams), generalment susceptible de separar-se espontàniament dels immediats, separat d’aquests per nusos o constriccions més o menys diferenciades.
circell
Anatomia vegetal
Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima, d’origen foliar o caulinar, que gràcies al seu acusat haptotropisme s’arrapa a qualsevol suport i s’hi cargola en hèlix, permetent, així, a la planta d’enfilar-s’hi.