Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
línia de canvi de data
Cronologia
Línia imaginària que, partint del pol nord, travessa tot l’oceà Pacífic, fins al pol sud; quan un viatger la travessa d’E a W, ha de sumar un dia a la data que tenia, mentre que si la travessa d’W a E, li n’ha de restar un.
La línia de canvi de data fou fixada a la conferència de Washington del 1884, i coincideix aproximadament amb el meridià 180°, del qual es desvia en alguns llocs, a fi de no separar territoris o grups d’illes políticament units
baktun
Cronologia
Període del calendari maia, el més llarg, corresponent a quatre-cents anys (tun).
Estaba distribuït en vint katun períodes de vint anys
lletres nundinals
Cronologia
Les vuit primeres lletres de l’alfabet llatí (de la A a la H), que figuraven escrites al costat de cadascun dels dies de l’any en el calendari romà.
Eren repetides, amb un ordre invariat, des del primer de gener assenyalat amb una A D’una manera més particular, la lletra nundinal per excellència era la que indicava el dia nundinal o de mercat i que diferia d’un any a l’altre
any platònic
Cronologia
Cicle (anomenat també any gran) d’uns 26.000 anys, en què s’acompleix una revolució completa dels punts equinoccials.
Es diferencia del concepte filosòfic, d’estoics i platònics, d'any gran o any còsmic
prima
Cronologia
En la divisió romana del dia, l’hora primera, corresponent a les sis del matí.
any de la trabeació
Cronologia
Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar ‘‘any de l’encarnació’’.
divendres
Cronologia
Cinquè dia de la setmana, o sisè, en el còmput antic i cristià.
El nom li ve de l’expressió dia de Venus amb què era denominat en la setmana planetària
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…