Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
crepè
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
La principal aplicació és la confecció de tovalloles
reps
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gairebé sempre en el sentit de la trama.
És fabricat amb una gran densitat de fils prims d’ordit i amb una trama gruixuda amb poca densitat Els lligats emprats són l’acanalat o reps, el telató i d’altres, derivats del tafetà La seva principal aplicació és en tapisseria
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
cotó hidròfil
Indústria tèxtil
Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies.
La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es…
desenvolupament sostenible
Ecologia
Economia
Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.
La difusió de l’expressió té l’origen en l’anomenat Informe Brundtland , encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987 Per tal d’ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d’espais naturals, etc El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d’empitjorament i la necessitat d’una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren…
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el…
Simon Asher Levin

Simon A. Levin, reb el premi Ramon Margalef de mans del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Montilla
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en matemàtiques per la Universitat Johns Hopkins 1961, es doctorà a la Universitat de Maryland el 1964 Docent i investigador a la Universitat de Cornell, hi fou successivament professor assistent i associat 1965-77 i professor de matemàtiques aplicades i ecologia 1977-92, a més de director del Centre per a la Recerca d’Ecosistemes 1980-87, el Centre per a la Recerca Mediambiental 1987-90 i del programa de Biologia Teòrica i Computacional 1990-92 L’any 1992 passà a la Universitat de Princeton, on des d’aquest any ocupa la càtedra de biologia George M Moffett En aquesta mateixa…
devoratge
Indústria tèxtil
Mètode d’estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l’aplicació d’una pasta química que, quan s’escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.