Resultats de la cerca

Eclesiàstic El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana S'establí com a fabricant, però féu fallida El parlament britànic el subvencionà 1809 Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill…

Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Dirigí una fàbrica tèxtil i hi aplicà un gran nombre d’invencions seves, que patentà Alhora, es dedicà a l’ensenyament de teoria i pràctica de teixits Impulsà la fundació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, que dirigí fundà les revistes Cataluña Textil 1906 i Textoria , en català 1917, i publicà un gran nombre d’obres tècniques i didàctiques sobre la indústria tèxtil, com Tractat elemental de composició de lligaments 1895, Breus apunts de teoria del teixit 1909, Draps de llana 1919-33, Panas de algodón 1925, Tejidos arrugados 1926…

Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés

Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública

Fill de Josep Igual, fabricant d’indianes, i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó Josep Igual Fou professor de dibuix, gravat i tints a la Junta de Comerç de Barcelona perfeccionà els procediments de diverses fàbriques barcelonines i es distingí en ornamentacions públiques i privades El 1792 entrà com a mestre de dibuix, colorit, gravat, estampat i blanqueig a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d’Àvila i redactà Arreglo político y económico para la conservación y aumento del establecimiento de las reales fábricas de la ciudad de Ávila 1798

La seva muller, Enriqueta Augustina, en memòria d’ell fundà a Manchester la John Rylands Library , que conté preciosos manuscrits miniats, papirs, edicions prínceps gregues i llatines Oberta al públic 1899, posseeix 400 000 volums, 10 000 manuscrits, 3 000 incunables i 800 edicions aldines

Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi   1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars