Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
sarja
Indústria tèxtil
Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat.
La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina té una…
sargil
Indústria tèxtil
Roba de llana poc dessuardada, amb lligat de plana, que serveix per a fer davantals.
sarger | sargera
rotofricció
Indústria tèxtil
Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.
La rotofricció és efectuada per l’acció d’una cinta de cuir dotada d’un moviment alternatiu de vaivé damunt la metxa
romana
Tecnologia
Indústria tèxtil
Oficis manuals
Nom genèric de les palanques o sistemes de palanques que en diverses màquines, dispositius, etc, tenen una finalitat reguladora, com ara les que en els molins serveixen per a regular la pressió de la mola, les que en el teler mecànic regulen el funcionament del joc del fre, el desenrotllament del plegador d’ordit, etc, o hi premen el plegador enrotllador de la roba contra el plegador de cinta, etc.
rodetí
Indústria tèxtil
Rodet petit usat en les filetes disposades dins els telers a mà en la fabricació de determinats articles, com vellut, ris, etc, proveït, generalment, d’una canal lateral per a penjar-hi un cordill amb un pes que serveix de fre al desenrotllament del fil.
rodeter | rodetera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina