Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Francesc Xavier Lluch i Gros
Francesc Xavier Lluch i Gros
© Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i expert tèxtil.
Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats
màquina estiradora
Indústria tèxtil
En la filatura de l’estam, màquina emprada en l’estiratge de metxes del tipus gill, principalment al primer gill box (estiradora en gros).
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el…
ball
Indústria tèxtil
Cabdell gros, d’uns tres quilograms, fet sobre una ànima cilindricoacanalada de fusta, amb un forat axial central, que és emprat en la preparació d’ordits i estalvia de fer troques de fil i d’haver-les de debanar posteriorment.
La pronúncia del mot ha estat catalanitzada, per l’ús, segons la seva grafia