Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cotó hidròfil
Indústria tèxtil
Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies.
La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
absorbència
Indústria tèxtil
Capacitat d’una matèria tèxtil en forma de floca, de filat o de teixit per a absorbir una matèria de tractament, tal com un tint.
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…