Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
trena
Indústria tèxtil
Teixit estret, semblant a una corda plana, format per tres o més caps de fil o conjunts de fils entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama.
Hom en fa de seda, de llana, de cotó, etc, com a adornament, lligam, reforç de vores de roba, etc, de cànem o de jute per a soles d’espardenya, etc
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
voraviu
Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també…
agremant
Indústria tèxtil
Cinta de passamaneria, teixida amb una diversitat de fils i proveïda, eventualment, de granets de vidre, etc, com a adornament; emprada en confecció i en tapisseria.
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
borla
Indústria tèxtil
Reunió de molts fils o cordonets de seda, llana, etc, recollits en doble i que un cop tallats resten formant una bola o un plomall estarrufat que hom empra com a adornament.
calat
Indústria tèxtil
Adornament executat sobre un teixit brodant a mà els contorns del senyal deixat en treure prèviament fils a la roba, o amb la màquina de brodar, la qual amb repetides punxades talla els fils i deixa forats.