Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cop
Indústria tèxtil
Tipus de bobina que hom empra directament com a bitlla en l’operació de teixir.
Es diferencia d’aquesta en el fet que el fil, en començar-se la bitlla, s’enrotlla sobre un petit con de fusta i continua plegant-se sobre ell mateix Els cops poden ésser normals i gegants, i en aquest darrer cas són anomenats supercops El cop no és apte per a teler automàtic de canvi de bitlla, puix que no porta ànima rígida i es partiria en efectuar el canvi
llançadora
Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
parafils
Indústria tèxtil
Mecanisme que interromp el funcionament d’un teler mecànic, d’un ordidor automàtic, etc, en trencar-se un fil.
canvi de bitlla
Indústria tèxtil
Mecanisme que, en el teler automàtic, produeix la substitució de la bitlla buida, o amb el fil trencat, de la llançadora per una altra de plena.
cavaller
Indústria tèxtil
Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma d’U invertida, que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…