Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nombre
Indústria tèxtil
Quantitat de fils i de passades que té un teixit en una unitat de superfície, generalment 1 cm2
.
lligador
Indústria tèxtil
Fil de jute, retort, de sis a deu caps i tallat a trossos de 60 cm, emprat per a lligar sacs.
espasar
Indústria tèxtil
Amidar (una peça de roba) valent-se d’un llistó que la disposa a plecs curts d’uns 50 cm o menys.
bronc
Indústria tèxtil
Tipus de llana originari d’Anglaterra, de fibres de 15 a 30 cm de llargada, caracteritzada per la seva brillantor i la seva resistència.
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…
llenç
Indústria tèxtil
Tela de lli o de cànem que hom solia teixir en el teler a mà amb una amplada de 50 cm i una llargada d’uns 8,5 m, de la qual hom feia llençols tallant-la en tres parts i cosint lateralment tots tres trossos.
veta
Indústria tèxtil
Tira de lona forta, d’uns 7 o 8 cm d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de passar en engegar-la de nou.
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs…