Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres màquines en què…
escarlata
Indústria tèxtil
Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.
Originàriament hom donava aquest nom a qualsevol teixit de seda brocada de molta qualitat, independentment del seu color L’escarlata fou introduïda a la península Ibèrica pels musulmans, els quals fundaren a Almeria un dels centres productors més importants del s XII En aquest centre hom la tenyia amb el colorant abans esmentat, que li donava un color vermell viu amb un punt de groc, entre el roig i el taronja, que esdevingué característic d’aquesta varietat de teixit
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una tela…
fixador
Química
Indústria tèxtil
Substància emprada en el procés de tintura que fa de pont o d’enllaç entre la fibra i el colorant per tal de fixar aquest colorant a la fibra.
Generalment són òxids o sals metàllics, o bé substàncies polimèriques
mordent
Indústria tèxtil
Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.
Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats
tenyir
Indústria tèxtil
Aplicar una matèria colorant a un substrat (floca, fil, teixit, etc) per immersió o impregnació en una solució o dispersió de colorant, que li fa prendre tal o tal color.
negre de campetx
Indústria tèxtil
Colorant obtingut per ebullició de la fusta trossejada del campetx en alcohol i èter.