Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
confecció
Indústria tèxtil
Indumentària
Fabricació de peces de vestir fetes en sèrie amb mides estudiades per endavant preses sobre maniquins.
cotí
Indústria tèxtil
Tela gruixuda i resistent que en el seu origen hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després amb cotó.
El típic cotí és ratllat a dos colors i utilitzat per a la confecció de matalassos i traspontins El lligament és sarja o derivats, i algun cop hom hi combina el setí de cinc En variants diverses serveix també en la confecció de pantalons, cotilles i folres de cortinatges
gravelot
Indústria tèxtil
Teixit de llana pelut que hom empra en la confecció d’abrics.
crepè
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
La principal aplicació és la confecció de tovalloles
llevantina
Indústria tèxtil
Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera.
Avui en desús, era emprat en la confecció de vestits
foam lay
Indústria tèxtil
Tela doble o triple formada per acoblament d’una tela exterior, una capa d’un polímer sintètic esponjat (generalment de poliuretà) i, sovint, una tercera tela que fa de folre.
Hom l’empra per a tapisseria, confecció de roba d’abric i calçat
dacró
Indústria tèxtil
Fibra sintètica derivada del polietilè.
És emprada en la confecció de veles El terme prové del nom enregistrat dacron
curat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligament a la plana, fet amb fils que han estat blanquejats en madeixa.
Hom l’empra per a la confecció de roba interior i per a llençols
abacà
Teixit d’abacà
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Indústria tèxtil
Teixit groller fabricat amb la fibra del mateix nom, lligat de plana.
El més bast és usat per a embalatge, i el més fi, en confecció patrons de sastreria i modisteria, etc
fustany
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit de lli i trama de llana o cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revès, que servia per a folres, matalassos, coixins, gipons, etc, i es difongué des del s XIII a partir d’Itàlia en substitució de la draperia de qualitat.
La seva confecció tingué un important desenvolupament en la indústria catalana medieval La importació de fustany estranger, tanmateix, contribuí, a mitjan s XV, a la seva decadència cotó