Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
cotó jumel
Indústria tèxtil
Cotó de fibra llarga i de color de mantega, procedent d’Egipte.
Rep el seu nom de l’industrial francès Louis Alexis Jumel 1785-1823
barra de platines
Indústria tèxtil
Barra de què és proveïda la màquina rectilínia Cotton.
Amb el seu moviment d’avanç empeny totes les platines d’igualació i forma la recollida definitiva, mentre que el moviment de retrocés les deplaça, juntament amb les de recollida, a llur posició inicial i les deixa a punt de començar un nou cicle de formació La barra de platines té, a més, els moviments de pujada i de baixada per a connectar-se i desconnectar-se de les platines
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat…
augmentació
Indústria tèxtil
Acció de traspassar, a la màquina Cotton, les malles als extrems del teixit, per tal d’augmentar-ne l’amplada.
barra d’agulles
Indústria tèxtil
Barra més o menys llarga amb una sèrie de fresats verticals tot al seu llarg on són col·locades les agulles de bec o de premsa, en algunes màquines tèxtils, tals com la Cotton, la Kette i la Raschel.
La barra d’agulles és anomenada també fontura
barra de guiafils
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres de què són proveïdes diverses màquines tèxtils, tals com les d’omplir rodets, les tricotoses rectilínies i les Cotton, al llarg de les quals són disposats els guiafils que alimenten els rodets o les agulles.
arbre d’excèntriques
Indústria tèxtil
[tèxt] En les màquines rectilínies de recollida «Cotton» i en les rectilínies de teixit de punt per a ordit «Kette» i «Rachel», arbre longitudinal equipat d’excèntriques que determinen els moviments de formació de la malla i el dels elements auxiliars.