Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
trencament d’aprests
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.
Consisteix a sotmetre el teixit a un masegament mecànic en la trencadora d’aprests
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar novament en…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…