Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
soca
Indústria tèxtil
Fils amb què hom lliga les passades de basta destinades a formar el pèl del vellut.
vores
Indústria tèxtil
Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
escaldar
Indústria tèxtil
Fer bullir en aigua (els filats o les peces de roba destinades al tint o a l’estampació).
xarxa
© Arxiu Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de fils nuats formant una retícula semblant a la de les xarxes de pescar, però destinades a altres usos; malla.
milpunts
Indústria tèxtil
Relleu format per punts més o menys pròxims, emprat per a fer moletes destinades a l’obtenció de fons puntejats d’un estampat.
milratlles
Indústria tèxtil
Relleu format per ratlles més o menys pròximes les unes a les altres, emprat per a fer moletes destinades a l’estampació de fons llisos o a l’obtenció de ratllats d’un dibuix d’estampar.
teula
Indústria tèxtil
Planxa de metall de forma d’arc, que es posa roent per igualar l’alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l’estampació, passant-les pel seu damunt.
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…