Resultats de la cerca

Generalment les bastes d’ordit i de trama són iguals, i el teixit té el mateix aspecte per totes dues cares i forma uns bordons en diagonal

Els fils d’ordit solen ésser prims i de dos caps, i la trama és més gruixuda La densitat d’ordit és inferior a la trama Això fa que la diagonal de la sarja resti molt dreta Hom l’acostuma a tenyir en peça de color llis i amb la cara bona completament arrasada, és a dir, sense pèl És emprat per a la confecció de peces d’abric, generalment impermeables en aquest cas hom li dóna un acabat hidròfug La de seda és emprada per a vestits o abrics lleugers femenins

La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina…

Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…

Hom en fa de seda, de llana, de cotó, etc, com a adornament, lligam, reforç de vores de roba, etc, de cànem o de jute per a soles d’espardenya, etc