Resultats de la cerca

Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles

Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil

Algunes planxadores consisteixen en una taula damunt la qual pot girar una planxa elèctrica suspesa, dirigida en el seu moviment manualment o bé, si és proveïda d’un motor elèctric, mitjançant un volant Un altre tipus de planxadora consisteix en una taula mòbil, dotada d’un moviment de vaivé, damunt la qual és disposada la roba, que passa una o més vegades per sota d’un corró escalfat interiorment per vapor Unes altres planxadores consisteixen en una taula fixa, en un dels costats més llargs de la qual és articulada una altra peça, de superfície més o menys gran i proveïda d’uns…

Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també formar el…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…