Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bombasí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanc assarjat i llistat, del qual són fetes peces d’ús interior.
confecció
Indústria tèxtil
Indumentària
Fabricació de peces de vestir fetes en sèrie amb mides estudiades per endavant preses sobre maniquins.
fusada
Indústria tèxtil
Quantitat de fil enrotllat sobre un fus o una bitlla.
L’enrotllament sol tenir una part central cilíndrica i els extrems cònics En les fusades fetes a mà el perfil sol ésser una corba allargada contínua El fil de les fusades es desenrotlla axialment
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
costella
Indústria tèxtil
Cadascun dels llistons de fusta de la peça anomenada graelles
que tenien les primitives màquines jacquard fetes de fusta.
corda
Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…
filadora
Maqueta d'una màquina de filar berguedana, emprada a Catalunya entre el 1790 i fins el 1870
© Fototeca.cat - L. Berga
Indústria tèxtil
Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar ( contínues, selfactines, berguedanes
, etc), especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal ( filatura
).
tapisseria
Tapisseria Cocollona , tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…