Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats

Vista aèria de les instal·lacions de Sant Andreu de la Fabra i Coats
© Amics de la Fabra i Coats
Indústria tèxtil
Economia
Indústria tèxtil que tingué la seu central a Barcelona.
Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació…
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la…
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…