Resultats de la cerca

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el capital…

Hom els submergeix en aigua a 90°C per tal de dissoldre la matèria gomosa que uneix les espires, i després enrotlla el fil sobre un aspi, el qual amb el seu moviment va descabdellant el capoll

Per exemple, el mecanisme que dóna el moviment a la llançadora en el teler de volant

Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi   1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des…

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell…

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…