Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
paraordit
Indústria tèxtil
Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.
És format per tants cavallers metàllics com fils d’ordit hi ha Els cavallers són disposats en diverses rengleres mitjançant unes barretes que passen per una escletxa que hi ha a llur part superior cavaller Cada fil passa per l’ullet del cavaller si aquest és tancat, però si és obert, el cavaller cavalca sobre el fil Mentre el fil està sencer sosté el corresponent cavaller, però quan es trenca, el cavaller cau i provoca l’aturada del teler En els paraordits elèctrics , les barretes metàlliques tenen un elèctrode central aïllat que sobresurt de llur cantell superior…
compte
Indústria tèxtil
Nombre determinat de fils que tenen els teixits segons llur qualitat.
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es…
sotateler
Indústria tèxtil
Caps i borra barrejats que es dipositen en els telers durant llur funcionament.
emmidonada
Indústria tèxtil
Operació d’amarar els teixits amb midó en el curs de llur aprest.
maçolatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits de lli i cotó consistent a sotmetre la peça enrotllada a successives percussions per mitjà de maces en diverses posicions.
El fregament provocat entre els fils i llur compressió produeix uns efectes de brillantor i de moaré
canemàs
Indústria tèxtil
Teixit groller i molt clar de fils i passades, fet amb fil de cànem, que forma una mena de reixat, el qual serveix de suport a labors casolanes brodades amb fils de seda o de llana i com a guia per a brodar damunt d’altra roba.
Hom en fa una imitació amb fil de cotó molt aprestat, per tal que els fils mantinguin llur posició
setí
Indústria tèxtil
Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat m e n (essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat), el curs del qual és la suma de m i de n
.
Els setins són designats pel nombre de fils i passades de llur curs Els punts de lligat resten separats i distribuïts molt regularment en tota la superfície del teixit
lappet
Indústria tèxtil
Mecanisme que, aplicat a un teler, permet d’obtenir efectes de brodat en els teixits.
Consisteix en un o més regles proveïts d’agulles que han estat enfilades amb els fils d’un ordit especial i que, amb llur moviment, lliguen aquests fils amb els teixits formant bastes transversals