Resultats de la cerca

Es fan passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit, moment que les malles són retingudes per les recollides formades un moment abans i és formada una nova filera de malles

Pot ésser expressat de tres maneres pel nombre de malles que entren en un pam, pel nombre de nusos que entren en la mateixa longitud o bé pels millímetres que té una malla estirada

Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…

Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà

Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles

Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines

L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…