Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mocador
Mocadors de butxaca per a homes
Indústria tèxtil
Peça quadrada de tela, d’un o dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
serrell d’ull
Indústria tèxtil
Serrell que és fet en mantes i mocadors de llana destinats a ésser batanats, durant el tissatge, entre dues mantes o dos mocadors consecutius.
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
granité
Indústria tèxtil
Teixit de seda, de lligament derivat dels acanalats alternatius amb relleus bastant marcats, emprat per a mocadors i corbates.
sanefa
Mocador llis amb sanefa
Indústria tèxtil
Adorn teixit o estampat que hom sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines, les flassades, etc.
fulard
Indústria tèxtil
Tela de seda amb lligament de tafetà, molt lleugera i estampada en diversos colors, emprada per a mocadors de butxaca, xals, etc.
pongis lionès
Indústria tèxtil
Pongis teixit amb ordit de seda greja i trama de filadís, que és tenyit en peça i sovint estampat, emprat per a roba interior, mocadors, cortines, etc.
batista
Indústria tèxtil
Teixit de lli o de cotó amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la confecció de mocadors de butxaca i robes d’ús interior.
brodada
Indústria tèxtil
Art
Acció de brodar.
La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…